29 de des. 2011

Avui que la cosa està tranquil·la evito mirar-te perquè sé que encara tens trocets de pols clavats en les profunditats del negre, de la pols que guardo a la butxaca.

No puc penetrar l'humitat
dels ulls
amb aquests dits bruts
encara
de taques de pols.

Vaig agafar l'escletxa i la vaig obrir amb la força de les mans, vaig barrejar la pols amb la carn viva.
I el resultat, vaja, el resultat no podria haver estat pitjor.


actualitzat el 21/12/2012

14 de des. 2011

3a prosa retallada amb foto

Manuscrit A

Nota dels editors

Manuscrit trobat en la motxila del més que segur autor, Roger Coch amb aquesta inscripció: "l'hem anomenat manuscrit A, perquè és el primer que s'ha trobat. En fem una edició coherent en la mesura d'allò possible, ens hem vist obligats a establir un ordre de lectura, però només es tracta d'una proposta. El títol és nostre, però entenem que és el que fa més sentit. Intentem respectar tant com puguem les grafies de la còpia, corregim tot allò que hem considerat errades i eliminem les paraules ratllades que creiem que dificulten la comprensió i el sentit unitari del text."

rogercoch.blogspot.com

El cuc m'entra 
per sota les ungles i
em buida la mà
de carn, m'ha quedat
com un guant de làtex.
Segueix menjant
pel braç i la resta
del cos.
  Ara sóc un sac d'òssos
tal qual,
i el vent
em mou
i faig música
i sóc com
un mòvil,
il·lumino 
l'habitació
i la cara del
nen que em mira,
aixeca
el dit i fa aaghgu.
                              
Tu ets, rogercoch, com la pantalla/monolit on es projecta de Kubrick la Odissea.

Tu ets, rogercoch, com tot el semen que m'ha quedat a les mans

tu ets, rogercoch, els parracs que formen la línia entre el dit del salvador i la meva roba de
núvol de pluja de tardor del corteinglés.

tu ets, rogercoch, la pantalla trencada d'una tele i abandonada l'any 2090.

tu ets, rogercoch, els confins del rellotge on miro l'hora.

i també ets, rogercoch, un cub d'escombraries del wall·e, cada cub d'escombraries del wall·e a la terra
i també ets, rogercoch, no només això, sinó les muntanyes de cubs de merda, que ara esmentàvem, que va deixant wall·e en una terra devastada

i jo, Roger Coch, sóc el manufacturador, no el producte, sóc wall·e.

actualitzat el 15/12/2011