Hi ha una fàbrica que talla cames,

i és de la meva propietat.

Herència familiar.

Coch Elias S.A.

És útil, perquè em permet viure de rendes,

tenir un columpio i no saber donar-hi una volta sencera

—com aquell, que deia que n'havia donat dos i jo veia el columpio donar voltes fins a quedar completament lligat al pal de dalt—

ni caure a terra de genolls i pelar-me'ls

davant la mirada arrugada del parc.

És útil quan et falten set passes per arribar a la porta tancada del despatx amb el teu nom gravat que amaga un gos negre que borda i li cau una mica de baba.

Sense cames i amb la ferida encara oberta —se me'n van els organs i em disseco per dintre— si m'arrossegués fins a tocar la porta, la molt puta, no s'obriria,

perquè no em quedaria força, cap motxo s'empassaria la barreja de sang i pols que impregnaria el terra.

És útil quan vull dir-te algo i el tall cicatritzat, encara recent,

em modela la cara de jamfribógar

i em surt veu de pel·lícula

cutre, parlo com si fos subnormal.

I te n'adones i voldries tenir l'Archibald, dur com una pantalla de trenta polzades, però em tens a mi, tou com un ninot d'aquests de drap, que la nena grassa agafa pel coll i li fa xocar el cap contra el terra.

Útil, perquè no puc sortir de casa —ara ja visc a la fàbrica—

i veig el carrer a través dels horitzons de la persiana.

No sé què hi ha a les golfes. 

Abaixo les pestanyes i tinc un parell de gossos, dels quals només en veig els ulls i les dents: un per cama, mossegant-me els bessons.

Crido, però m'estiren i m'arrenquen les cordes vocals i no se'm sent.

Avui, però, ha vingut el Victimisme a la fàbrica, ha vingut amb la policia, m'ha dit no tinguis tant de rollo, me l'ha tancat i ha fet fora tots els meus treballadors.

Que vagi a viure sota un pont, que això fa massa que dura, que em deixi de merdes, que no s'hi pot entrar més, que està infectada per una plaga de rates o algun insecte, m'ha dit, exòtic que s'ha menjat tota l'estructura: pot caure en qualsevol moment.

Que ell ja es queda consolant els pares i que ja els hi portarà flors.

Vaja, que me n'oblidi.

M'he tret el mono i se m'ha arrencat la pell —havien quedat enganxats—, he plegat la barreja, m'he recollit els òssos i els he deixat a puesto.

Ha sonat el mòvil. L'he agafat. M'has preguntat on ets? i t'he dit ja vinc, espera'm, que ja vinc corrents.

Faig voltes corrent descalç damunt del terra verd de plàstic que crema i que envolta la piscina

l’Oriol corre davant meu, i té les cames dos anys més curtes, a dos metres de distància com un pal acabat en punta a punt de perforar-me el ventre a cada passa

li crido vine fill de puta i tinc vuit anys

ara des de dalt veig com ens observen els veïns de Coma-ruga i l’escena s’alenteix com ho fa la primavera en parir l’estiu

ja portem deu voltes completes, l’Oriol gira el cap i riu. Agafo el pal i me’l clavo fins que em fa un forat, que em taca de sang el banyador verd i les cames, estic més a prop seu i crido com un boig
no aconsegueixo enfonsar-lo més, el pal, xoca contra l'esquena per dintre.

Quan li demano em pots fer un favor, em pots posar un entxufe aquí?

i em diu pel facebook tuu despres et truco, que tal avui dormir a casa teva (un ratet nomes) ja em diras algoo (m'ha trucat abans (espera que si posa l'Oriol que et vol dir algo, m'ha dit la mare) i li he dit que sí de seguida)

noto el dolor al ventre i a l’esquena i em sento com si em banyés a la piscina

miro i tinc el pal atravessat amb la punta sortint per l'esquena

agafo el cap davant del ventre i me l’enfonso com si fos el mànec d’una espasa fins que el pal sencer em surt pel darrere

no noto les cames, però ja no em calen per res

No hi ets

Els fils de vent esbufeguen uh a fora
com una moto reduint a 50 km/h en una corba de la carretera

 
embesteixen el xiprer per totes bandes
com un metrònom del revés, amb el pes a baix de tot, dins un rellotge de pèndol en un menjador d’una casa antiga.

Només se sent el so del rastre del moviment del xiprer
com un feix d'arrels somicant i donant cops amb els punys sobre la terra esventrada d’on han sortit (o el cop d'un cos que cau a terra amb un forat al pit per on ha sortit un alien).

Genesi d'un projecte. Avui: l'administrador de la ciutat

Decideixo que ja no escriuré més el que surti de dins meu.
No agafaré el bolígraf i no gastaré el teclat.

Feu caure l’estàtua de cobre que hi ha sobre el meu coll si us atreviu. Cremeu-me per dintre, cremeu cada carrer i cada casa, de l’estómac a les cordes vocals. Preneu per les armes els centres del poder.
Us perseguiré, als que alceu la veu. Us prometo que us perseguiré.
De manera violenta.
Enviaré els gossos del soroll, que us persegueixin (ja podeu amagar-vos, perquè quan us trobin us apallisaran, us trencaran el cos en pedaços. I si en queda res de vosaltres us deixaran sagnant damunt  l’asfalt.
El fum serà la vostra veu i les vostres cames també. Sou molts, i cada vegada més, els que us desperteu i emergiu de les profunditats del meu estómac.

Però jo sóc més. No em conquerireu. No seré un gegant buit, ple de persones i de coses.

Us perdreu vosaltres.

Crideu, perquè jo tinc la paraula.

Com que sóc burru escric això així (poesia)

Tornu a casa, fa pudor de podrit.
Mai he obert les finestres del pis
i ara que ets per tot arreu, un vòmit
de la memòria, buscu un motlle teu.


 (I ara ve la justificació

Sóc jo el que em deixu donar pel cul a sac
El meu esforç alimenta les polles dels
intel·lectuals, que en saben molt de tot.
               —Estàs idiota  justificant-te aquí.)

Moi

Què?

Què hi fot la carretera regirada?

De què parles, Ibra?

No ho veus?

El què?

Com es recargola el carrer... i els edificis.

No, tio.

Ibra

Què?

La cara, la teva cara... se t’està estirant.

L’Ibra es palpa les faccions amb les mans.

Hòstia.

El braç! Se t’està separant el braç, joder. S’està recargolant. Et fa mal?

Una mica, em sento estrany, estic marejat.

Els dits i els braços se li estiren i se li separen de l’espatlla i les mans, però no cauen, com si estiguessin fixats per un fil invisible. La panxa se li recargola i el pit queda del revés, se li estira la cara i un ull li queda damunt de l’altre. Les orelles se li inflen i els cabells queden amagat en els plecs del cap, que queda rebregat.

            Ibra, joder.

            Moi, què cony està passant?

Es mou i recorda a un grapat de llaunes unides per un fil lligades a la cua d’un gos.

Conte popular africà

En Kala avançava per un camí al costat d’uns camps, on hi treballaven alguns pagesos. Feia poc temps que havia marxat del seu poble i encara no sabia on anava. Al marge del camí, assegut al capdamunt d’una pedra va veure un vell. En acostar-s’hi va adonar-se que el vell plorava i que es tapava la cara amb les mans. En Kala, a qui li feien mal els peus de caminar, va dir-li ¿per què plora? El vell va retirar-se les mans de la cara per poder veure la persona que li havia parlat i sorprès va dir ¿que no ho veus? El que veig és que no sembla que tingui mala salut, va contestar-li en Kala, pot gaudir de l’olor dels camps durant tot el dia i té un lloc on seure, ah!, i no li fan mal els peus. El vell va riure amb totes les seves forces i, immediatament, va tornar al plor. En Kala va fermar les mans a la motxilla, va proseguir el seu camí i seguia sense saber on anava, però ja no va pensar més en el seu poble.

Traducció a cura de R.C. Elias
actualitzat el 21/12/2012

Sistema de bloqueig mental davant el dolor emocional

Hòstia!, i si no existeix això que dius que tens a dins el pit,
                                    
                                            dius que si t'hi clavessin una agulla
                                            en profunditat
                                            allà
                                            la punta et tocaria el cor
                                            i et faria un mal insuportable


Apretes els punys, serres les dents, emboliques els ulls cap endins (de la manera en què plegues els mitjons) i les gotes de respiració baixen per la gola, arriben a l'estómac i els àcids les cremen. El fum tòxic que es genera puja fins al pit i crea això que dius que tens, que potser no existeix.

actualitzat el 21/12/2012