Decideixo que ja no escriuré més el que surti de dins meu.
No agafaré el bolígraf i no gastaré el teclat.
Feu caure l’estàtua de cobre que hi ha sobre el meu coll si us atreviu. Cremeu-me per dintre, cremeu cada carrer i cada casa, de l’estómac a les cordes vocals. Preneu per les armes els centres del poder.
Us perseguiré, als que alceu la veu. Us prometo que us perseguiré.
De manera violenta.
Enviaré els gossos del soroll, que us persegueixin (ja podeu amagar-vos, perquè quan us trobin us apallisaran, us trencaran el cos en pedaços. I si en queda res de vosaltres us deixaran sagnant damunt l’asfalt.
El fum serà la vostra veu i les vostres cames també. Sou molts, i cada vegada més, els que us desperteu i emergiu de les profunditats del meu estómac.
Però jo sóc més. No em conquerireu. No seré un gegant buit, ple de persones i de coses.
Us perdreu vosaltres.
Crideu, perquè jo tinc la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada