Tornu a casa, fa pudor de podrit.
Mai he obert les finestres del pis
i ara que ets per tot arreu, un vòmit
de la memòria, buscu un motlle teu.
(I ara ve la justificació
Sóc jo el que em deixu donar pel cul a sac
El meu esforç alimenta les polles dels
intel·lectuals, que en saben molt de tot.
—Estàs idiota justificant-te aquí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada