Moi

Què?

Què hi fot la carretera regirada?

De què parles, Ibra?

No ho veus?

El què?

Com es recargola el carrer... i els edificis.

No, tio.

Ibra

Què?

La cara, la teva cara... se t’està estirant.

L’Ibra es palpa les faccions amb les mans.

Hòstia.

El braç! Se t’està separant el braç, joder. S’està recargolant. Et fa mal?

Una mica, em sento estrany, estic marejat.

Els dits i els braços se li estiren i se li separen de l’espatlla i les mans, però no cauen, com si estiguessin fixats per un fil invisible. La panxa se li recargola i el pit queda del revés, se li estira la cara i un ull li queda damunt de l’altre. Les orelles se li inflen i els cabells queden amagat en els plecs del cap, que queda rebregat.

            Ibra, joder.

            Moi, què cony està passant?

Es mou i recorda a un grapat de llaunes unides per un fil lligades a la cua d’un gos.