¿No és bonic pensar que la vida un dia s'acabarà?
Tot això, tot això,
deia un desesperat
i el van pelar,
el van afusellar,
el van apedregar,
van estirar-li les orelles,
li van escopir,
el van obrir per la meitat,
el van renyar
i en van treure,
de sota els budells,
l'essència eterna,
la veritat del que deia.
Van pensar,
ja que havia dit veritat,
que, com que no el podien
cosir,
cantar,
fins a la desaparició de la llengua,
aquesta cançó.
actualitzat el 21/12/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada