de la boca
com un xiuxiueig
d'alien salvatge,
suau, estrepitós,
lliscant pels sotracs
amb un 4x4,
guspirejant com una centella.
I es va enlairar per l'aire
com els pètals
d'una flor
daurada, dolça, emvellutada
com una llengua aspre
de gat llepant-se
en una butaca
vermella, cridanera,
carnívora, educada.
Les paraules
amables, benignes,
inconegudes, decimonòniques,
creïbles
per una cort de porcs
senglars
et van sortir
naturals,
com el ioghurt,
sense que
cap sentit
vingués,
les posés
en ordre
i passés
revista.
Cap sentit,
ni un.
actualitzat el 21/12/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada