El món t'entra avui per l'oïda

El cap se'm va obrir com un ou pels cops del teu dit assenyalador, mentre ens rodejaven un grup de siluetes. En va sortir primer la banda municipal, vestida de gala i amb tambors, trombons i trompetes, un milió d'ocells volant darrere, les ales xocant contra terra com persianes de palla i grallant tots alhora. Després van venir els elefants en estampida, els macacos, els ximpanzés i el crit de tarzan, un crit de nena espantada i tres sirenes, ambulància, bombers, policia. Milers de micròfons amb proclames feixistes, comunistes, ecologistes, antisistemistes, partidistes, barcelonistes, demagògiques i cançons de tota mena, crits pesats escanyant cordes de guitarra i veus més dolces femenines envoltades de la caiguda de les agulles contra el marbre. Cops de martell al ferro, una maça al vidre del cotxe i el clàxon i l'inflament de l'airbag, els crits d'ofec i els d'orgasmes barrejats amb una cullera que fa cops al plat de porcellana. Casquets de bala d'una metralladora contra una paret de suro. Explosions de granades i obusos i míssils xocant contra la punta d'un condó de làtex.  Una serra rascant un violoncel i petant-ne les cordes com un fuet a l'esquena, cops contra el terra, contra el pit d'un goril·la, boles de billar contra els ulls enviant-los cap endintre i una cisterna omplint-se d'aigua, una sabata caient per una escala i una cremallera. Ulleres de sol fregant la part superior de les orelles i una explosió atòmica esmorteïda dins una capsa.

actualitzat el  14/12/2011
actualitzat el 21/12/2012