20 d’oct. 2011

Un home ancestral avança pel carrer desert nu. Se sent el frec dels peus, que té vermells, i els cops del bastó en què es recolza cada vegada que avança. 

"Escolteu. Escolteu les gestes dels últims herois, els primers homes, l'espècie híbrida. Escolteu el seu naixement, mort i resurrecció, el record dels quals la sorra del rellotge ha engolit. Aquests són els carrers que van trepitjar fa tant de temps."

L’home s’atura. Els fanals li marquen els cabells grisos i la barba. Cau de genolls, 
"escolteu-me, perquè tampoc podeu fer una altra cosa ara que tot està en silenci."


actualitzat 3/11/2011
actualitzat el 21/12/2012 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada